El Grup Municipal de S.O.S Llavaneres, i en representació seva , el regidor i portaveu senyor Josep Ruiz Royo, presenta al Ple la següent MOCIO: Adaptació dels reductors de velocitat que tenim al nostre municipi a l´instrucció tècnica del Ministeri de Foment.

Exposició de motius :

La senyalització viària és el mitjà que tradicionalment es ve utilitzant per aconseguir que en determinats trams i punts de les vies es redueixi la velocitat i augmenti l’atenció dels conductors. A més d’aquests recursos, hi ha mitjans que tracten d’aconseguir aquest mateix objectiu com els reductors de velocitat. N’hi ha de diferents tipus: passos de vianants sobreelevats per a la identificació i protecció dels passos de vianants, els coneguts com "lloms d'ase" que té per objecte mantenir una velocitat reduïda de circulació a llarg de certs trams i les bandes transversals d'alerta, que adverteixen als conductors de la necessitat de realitzar alguna acció preventiva.

Aquests elements, que poden constituir un mètode eficaç i efectiu per reduir la velocitat del trànsit en determinades zones, especialment en casc urbà, no han estat aliens a la polèmica, ja que, sense obviar els seus beneficis, també presenten seriosos inconvenients, especialment si no es fan bé, si es construeixen amb dimensions o amb geometries inadequades o si es col·loquen en llocs poc adequats o a on no siguin necessaris.

Tot i la proliferació d’aquest tipus de recursos, fins al 30 de setembre data en què va entrar en vigor l'Ordre del Ministeri de Foment (FOM/3053, de 23 de setembre), per la qual s’aprova la Instrucció Tècnica per la instal·lació de reductors de velocitat i bandes transversals d’alerta en carreteres de la Xarxa de Carreteres de l'Estat no existien normes que recollissin els criteris per projectar, implantar i construir-los, ni existien especificacions tècniques als que es tinguessin d’ajustar, de tal manera que cada administració decidia la seva instal·lació i el disseny i la manera de fer-ho de manera una mica arbitrària.

La nova Instrucció tècnica, tal com es desprèn de l’enunciat i del seu àmbit d’aplicació, només afecta a les vies que componen la Xarxa de Carreteres de l'Estat, no a les vies que siguin competència d’altres administracions públiques (comunitats autònomes i entitats locals ), de manera que, de partida, neix amb una seriosa limitació atès que en aquests casos hauran de ser aquestes administracions les que decideixin si els dispositius que projectin i apliquin en els seus respectius àmbits territorials han d’ajustar-se o no a les especificacions tècniques de la Instrucció. Cal tenir en compte que és en aquests espais, especialment en el territori urbà, on s'ha produït i on hi ha una major proliferació de ressalts.

La nova norma estableix una sèrie de criteris per a la seva implantació que resumim a continuació uns quants casos:

- Hauran d'estar situats els uns dels altres a una distància compresa entre 50 i 200 metres, procurant no superar els 150 metres.

- Només es podran instal·lar en travessies de longitud superior a 200 metres o en vies de característiques similars, en proximitats de rotondes sempre que la velocitat sigui inferior a 50 km/h, excepte en els primers 50 metres del començament de la travessia.

- No es podran instal·lar en trams de travessies amb desnivells superiors al 5% o en què hi hagi més de 2 carrils de circulació no separats per mitjana no franquejable, ni en travessies amb una intensitat diària superior a 5.000 vehicles o una intensitat horària punta superior a 300 vehicles o amb una intensitat diària superior a 300 vehicles pesants.

- A les proximitats de les interseccions no es col·locaran reductors de velocitat del tipus llom d'ase per evitar que els vianants puguin confondre'ls amb passos de vianants. En aquest cas només poden ser utilitzats els Reductors de Velocitat de tipus trapezoïdal, sempre que hi hagi passos de vianants.

- La qualitat dels materials de construcció emprats en la construcció ha de garantir la seva estabilitat, unió a la calçada, indeformabilitat i durabilitat, per exemple formigó o materials de component asfàltic, o bé cautxú i derivats per als prefabricats, que en qualsevol cas han de ser fixats convenientment a la superfície mitjançant cargols o adhesius químics.

- Per a velocitats entre 30 i 50 km/h, els passos de vianants sobreelevats (reductors trapezoïdals) tindran una alçada de 10 cm ± 1 cm, una longitud de la zona elevada de 4 m ± 0,20 m (excepcionalment el mínim serà de 2 , 5 m) i les rampes tindran una longitud entre 1 i 2,5 metres (un metre per al cas de zona 30, un metre i cinquanta centímetres quan es senyalitzin per a 40 km/h, i dos metres cinquanta centímetres per velocitat igual a 50 km/h).

- Els lloms d'ase no prefabricats tindran una alçada de 6 cm ± 1 cm i una longitud de 4 m ± 0,20 m. Per als prefabricats, i per a una velocitat màxima de 50 km/h, tindran una longitud igual o superior a 60 cm i una alçada màxima de 3 cm. Excepcionalment per obres o en recintes interiors es podran implantar per a velocitats inferiors a 50 km/h lloms d'entre 60 i 120 cm i amb altures entre 5 i 7 cm.Si analitzem totes les especificacions, ens adonarem que són molt pocs els reductors de velocitat col·locats al municipi de Sant Andreu de Llavaneres que compleixen amb aquests criteris de construcció i instal·lació, de manera que si la norma es fes extensiva també a els territoris d’altres administracions públiques s’haurien eliminar molts dels dispositius implantats i modificar l’estructura de la majoria.

També caldria afegir un aspecte més sobre els ressalts que darrerament proliferen en el municipi. Ja sigui per defectes d’instal·lació o per la seva baixa qualitat, el cert és que no reuneixen les mínimes condicions exigides sobre durada. Poc després de ser instal·lats, la majoria apareixen sense alguna peça de les que els componen sense que l’empresa instal·ladora tingui responsabilitat en el seu manteniment, almenys durant un període de garantia mínim.

Com sembla desitjable i fins i tot previsible, és molt possible que aquestes normes no només quedin en un catàleg de bones intencions i que les seves prescripcions obliguin a la resta de titulars de les vies, especialment en el cas de les entitats locals. El sentit comú més elemental també aconsella que en matèria de trànsit i seguretat viària es facin servir els mateixos criteris a tot l'Estat.

Fins i tot podríem arribar ja a aquesta conclusió si fem una lectura atenta de l’article 5.2 del Reial Decret 1428/2003, de 21 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament de Circulació que diu:

"No es consideraran obstacles a la calçada els ressalts a els passos per a vianants i bandes transversals, sempre que compleixin la regulació bàsica establerta a l'efecte pel Ministeri de Foment i es garanteixi la seguretat viària dels usuaris i, en particular, dels ciclistes. "És a dir, que en els casos en què els ressalts i les bandes transversals no compleixin aquesta regulació bàsica, sí que podrien ser considerats obstacles a la calçada.

Per això el grup municipal de S.O.S Llavaneres proposa al Ple per al seu debat i posterior aprovació els següents ACORDS:

1 .El Grup Municipal Sos Llavaneres justifiquem la nostra petició a l'entrada en vigor l'octubre de 2008 de la normativa de Foment ORDRE FOM/3053/2008 pel que fa a senyalització es refereix i mesures pertinents sobre instal·lació de reductors de velocitat i bandes transversals d'alerta. Fins aleshores, no existia una legislació específica, a nivell nacional, que regulés aquest tipus d'elements. L'Ordre de Foment suposa un avenç important en la seguretat viària, i encara que és veritat que estableix com a àmbit d'actuació la Xarxa de Carreteres de l'Estat, el cert és que afecta plenament a la entitats locals, ja que l'art. 5 del Reglament General de Circulació converteix en obstacles prohibits els ressalts en passos de vianants i les bandes transversals que no compleixin amb la normativa bàsica del Ministeri de Foment. De la mateixa manera, aquesta normativa recull una sèrie de pautes a seguir pel que fa a senyalització d'obstacles i perills per advertir la presència a la via de qualsevol obstacle o perill creat, havent de senyalitzar de forma eficaç, tant de dia com de nit.

2. Que en endavant la instal·lació dels reductors de velocitat que s’instal·lin o renovin al nostre municipi s’atinguin a les indicacions establertes en la Instrucció tècnica per a la instal·lació de reductors de velocitat i bandes transversals d’aleta en carreteres de la Xarxa de Carreteres de l'Estat establerta per Ordre del Ministeri de Foment (FOM/3053, de 23 de setembre).

3. Que preferentment s’opti per els reductors de velocitat fabricats "in situ" de major seguretat i durabilitat fabricats en formigó o materials de component asfàltic.

4. Que en els casos en que s’opti per reductors prefabricats de cautxú o derivats i materials plàstics, s’especifiqui en el plec de condicions l'existència d'un període de garantia en el que l’empresa hagi de responsabilitzar de la reparació i/o manteniment.

5. Igualment demana que els serveis tècnics de l'Ajuntament elaborin un Pla per a l'adaptació del municipi al que disposa l'Ordre de Foment FOM/3053/2008, amb l'objectiu que per a l'octubre del 2010 (data límit per a l'adaptació) tots els dispositius reductors de velocitat i bandes transversals d'alerta existents al municipi compleixin amb aquesta normativa.

6. Adjuntem plànol de Llavaneres amb les fotos de tots els reductors instal·lats i que en total són 116 per poder facilitar l’estudi de la seva adequació, i l’ordre del ministeri de foment publicada en el boe de 29 d’octubre de 2008.

7. Em de tindre en compte que a Espanya ja hi ha sentències condemnant als ajuntaments com a responsables dels danys ocasionats en els vehicles a causa de la instal·lació de reductors inadequats.

Sant Andreu de Llavaneres, 19 d’octubre de 2009

Josep Ruiz Royo

Portaveu del Grup Municipal S.O.S LLAVANERES